Mostra de lectures i aplicacions de Psicoestètica

CONSELLS PSICOESTÈTICS PER A MOTIVAR A GRUPS HUMANS

Reflexions de Carles M. Espinalt en els seus assessoraments

 Quan agafem els homes – deia Goethe- únicament com són, els fem  pitjors, quan els tractem com si fossin allò que haurien de ser, els portem on  calgui portar-los.

Reflexionar abans de motivar i parlar. Res pitjor que pensar en veu alta quan  es donen ordres o es motiva. No improvisem. Motivar vol planificació.

Cal plantejar objectius en els quals tothom pugui intuir-hi promocions  personals. La vivacitat d’un grup també rau en els mòbils personals de  cadascun dels seus membres.

És imprescindible tenir moral de victòria. No n’hi ha prou d’ésser combatiu.  Ningú no es vincula de forma decidida a persones de les quals es sospita  que no les acompanya l’èxit.

Saber predicar amb l’exemple, però trobar el to i el moment oportú per a  poder fer l’impacte. No ens pot fallar  el caràcter ni el sentit de les  oportunitats.

Per a persuadir cal estar segur d’allò que es fa. Convèncer vol entusiasme.  No motiven les mitges tintes.

La rigidesa no motiva, només la flexibilitat estimula de forma positiva. Cal  sumar voluntat, intel·ligència i sentiments en un bloc compacte si volem  motivar.

El poble vol pastors

Analitzem fets de la vida sociopolítica d’un poble o comunitat. Normalment entre  càrrecs polítics, professionals i voluntaris es desenvolupa una feixuga i  considerable tasca que esdevé suport de les relacions socials amb un cert grau  de culturització. Podem dir que hi ha persones amb càrrec o sense, i uns  processos de gestió que faciliten unes comoditats en el dia a dia.

 

En tots aquets processos hi sol faltar la visió i l’exercici de la figura del pastor.  Què fa el pastor? Segons Carles M. Espinalt, el pastor ha de tenir un sentit clar  del que representa, ha de guiar el ramat amb habilitat, escollir un bon lloc per  pasturar, conèixer el paper de cada ovella, lluitar contra el llop, animar el ramat i  no sacrificar en va les ovelles. Si trobem correcte això també serà correcte que  tot dirigent social, educador i adult en general, inclogui en una part del seu  discurs en públic: “farem això perquè afavoreix la potenciació d’aquests valors.  Ho afavoreix per aquest motiu i aquest altre”. Amb explicacions i tot, amb  pedagogia a fi d’atendre degudament la dignitat i les possibilitats de realització  de la seva comunitat.

 

Tot això, fet democràticament i sense manipulacions normalment no es fa. Al  contrari: pocs es fan responsables de millores i pocs es mostren preocupats per  les responsabilitats pedagògiques i socials dels seus actes. El pensament  predominant és: que els esmentats mecanismes organitzatius vagin funcionant i  el poble ja anirà evolucionant. Si la mediocritat i el conformisme  estan estesos  no passa res. Immersos en aquest ambient el poble diu: “no  m’agrada, votem i  paguem perquè el que ens organitzen ens agradi i ens faci  millorar, no perquè  ens donin mals exemples o fer-nos perdre el temps. Volem bons pastors”.  Recordo una altra lliçó del meu mestre. Deia: “mantenir la gent  gens informada  crea ignorància esmaperduda, mantenir la gent mal informada  crea ignorància  malèfica, mantenir la gent ben informada crea iniciativa,  formació i caràcter”.

 

Actualment el poble, impotent, es queda resignat amb mutismes d’angoixa.   Sovint alguns aixequen els ulls al cel i entre ells mateixos es diuen: “que  pugui  anar bé jo i ja us ho fareu!. No em demaneu suport. De vosaltres no  me’n fio  gens”. Quins interessos amagats, que predominen i predominaran molt de  temps,  provoquen que ens dirigeixin tan inadequadament? Parlant amb  confiança  amb els meus assessorats els deia: molts ho tenen molt arrelat tot  aquest  procedir de fals relacions públiques, d’engalipaire i direcció totalment   improcedent. Llàstima que els hagin educat així. Vostè té prou voluntat per   reeixir d’acord el model de la figura del pastor. Vostè pot ser un nou dirigent  molt més adequat en una pròspera Catalunya del futur. I tant que està arrelada  aquesta manera de fer, és un model molt arrelat arreu. Tinc por. En processos   tan importants com el d’aconseguir donar els meus millors fruits al llarg de la   meva vida, no puc anar amb aquesta mena de principis. Si no hi ha molts   perfeccionaments personals i professionals podem tenir una Catalunya   independent amb dificultats pel seu progrés.

 

Miri, si li sembla bé anem parlant per anar reflexionant segons la  psicoestètica.  Això de la psicoestètica que explica vostè no ho he trobat  enlloc. Veig que és  ben catalana i ben pràctica per avançar en els meus  projectes. Em dóna seny pels nous temps, em va molt bé. Cada vegada que  faci exàmens de la meva  vida no vull pensar que he desconsiderat la figura  del bon pastor i una  psicologia amb més encerts.        

Pere Masó