Publicacions

El veïnat de les Rajoleries d’Aiguaviva i Salitja

Descarregueu aqui “El veïnat de les Rajoleries d’Aiguaviva i Salitja”

rajoleries

 

Amb aquesta publicació es pretén donar unes notes històriques dels anys de més activitat (1900-1970) de les esmentades rajoleries. El lector hi trobarà entrevistes a persones que en regentaven i hi treballaven, processos de fabricació, alguns detalls de les infraestructures, eines de treball, situació actual (l’any 2017) i unes reflexions per a la recuperació del seu millor paisatge humà i natural.

Recollir aquesta informació no ha estat gens fàcil. Els temps han esborrat molta memòria i construccions. De fotografies i elements gràfics se n’han trobat ben pocs. Amb tot s’han aconseguit unes descripcions que per la seva amplitud i riquesa de detalls superen amb escreix les actualment existents.

Tots els entrevistats recorden que les rajoleries eren les de:

«Can Peric» «Can Marieta» «Can Martorell» «Can General» «Cal Rector Nou» «Cal Rector Vell» «Cal Teixidor» «Forn d’en Cornellà», (Joan Serra o Joan de «Can Oms») «Can Pastells»

Totes aquestes cases tenien un forn excepte «Can Marieta», que a més tenia bòbila.

Totes eren del poble d’Aiguaviva excepte «Can Marieta», «Can Pastells» i el «Forn d’en Cornellà» que eren del poble de Salitja.

Per construir l’aeroport Girona-Costa Brava es varen destruir les masies de: «Can Peric», «Can Marieta», «Can Martorell», el «Forn d’en Cornellà» i «Can Pastells».

Fabricaven: Teules. Totxos. Corbes. Rajoles. Cairons. Totxos foradats. Maons. Encara que no se’n parli gaire, també es feien rentadors i corbets (rajols per a fer pous).

Pere Masó.

Continuar llegint

Publicacions

Records de Susqueda abans de la presa

Descarregueu aqui “Records de Susqueda abans de la presa”

records_susqeda

Els records d’un poble, que en bona part ha estat destruït, sempre criden l’atenció.
Més si es tracta d’un poble amb característiques com el de Susqueda: el seu aïllament
enmig de muntanyes, la seva orograia i grans distàncies, la interessant geologia, l’excés
en alguns llocs i al mateix temps falta d’aigua en d’altres, la manca de maquinària i
de vehicles, una vida de subsistència, unes persones amb alt nivell d’analfabetisme
però amb molta bonhomia, centrades al camp i al bosc i sense tenir a mà uns serveis
mínims imprescindibles, tot plegat fa plantejar molts interrogants. Molts més quan
es veu o es pensa que tot allò que hi va haver, en un meravellós paisatge, està cobert i
destruït en les grans profunditats de l’aigua de l’actual presa. Potser està en els records
més íntims de les persones que varen ser forçades a marxar o sofrir-ne greus inconvenients.

Els molt amables Josep Masmiquel i Collell, Carme Arimany i Rius, Miquel Feixes
i Quer, Àngel Ribas i Codina. Arcadi Arimany i Martí, Àngel Solé i Codina, Josep
Ribas i Vellber, Josep Ribas i Suy, amb les seves idees molt clares, han fet un lloable esforç
per explicar-me molt del que varen veure, viure i sentir. Per la riquesa de continguts
que han anat sortint, de les estudiades fotografíes que s’hi han fet expressament i
per la professionalitat de l’equip de disseny hem cregut interessant fer aquest opuscle.
Amb ell es preservarà millor la memòria històrica i ens permetrà relexionar sobre els
nobles valors que hi havia fa anys i que caldrien actualment.

Creiem que resultarà molt pedagògic al llarg dels temps. Serà un model per la recuperació
de la memòria històrica d’altres pobles. Està fet amb intencionalitat psicoestètica
i això garantirà que tingui una gran riquesa d’aplicacions. Cal especiicar que
és un transcripció, no una còpia, on inclús s’ha respectat la terminologia i l’estil de
parla de la personalitat entrevistada. Procurarem que tingui àmplia difusió entre els
possibles interessats en el tema. Si es comenta a les escoles, els estudiants tindran més
clar com han lluitat molts dels nostres avantpassats i l’esforç que a vegades cal fer per
guanyar-se la vida. Com les altres publicacions de promoció del consorci-demarcacióarxiprestat
del Ter-Brugent té garantit el seu lloc en centres de recerca del patrimoni
cultural i en el millor context de les tecnologies d’aprenentatge.

Pere Masó i Panella.

Continuar llegint

Publicacions

La Cellera de Ter i entorns, sorpreses per rutes culturals guiades

Descarregueu aqui “La Cellera de Ter i entorns, notables sorpreses per rutes culturals guiades”

Cellera_i_entorns

Diversió i més escola a l’admirable Cellera de Ter i entorns

Per famílies, grups, escoles, universitaris, creatius i simpatitzants de la formació permanent.

Orientació: pedagogia innovadora, promoció de la recerca i dels valors pels professionals i conciutadans dels nous temps.

Ambient amb visió de constant actualització i de sòlida catalanitat en un excepcional paisatge.

Continuar llegint

Publicacions

Per una millor estètica a Catalunya

Descarregueu l’opuscle “Per una millor estètica a Catalunya”

milloresteticacatalunya

La imatge personal amb les corresponents formes de fer i relacionar-se tenen una gran rellevància. Ben dominades ens facilitaran una millor acceptació i una gran riquesa de possibilitats tant en el terreny privat com en el social. Les lectures als continguts del present opuscle introdueixen en aquest domini.

Els continguts que s’ofereixen estan fonamentats en una mínima part de la ciència Psicoestètica creada pel meu mestre Carles M.Espinalt. Ell, entre altres, va crear la figura de l’assessor d’imatge amb una base més sólida i àmplia. Va defugir de les tècniques superficials utilitzades massa sovint de manera improvitzada en aquesta matèria tot oferint una més coherent formació i coherents resultats. Els professionals, amb les seves persones més properes, que donen la deguda rellevància que es mereix la imatge tractada amb el rigor que es mereix, agrairan conèixer què ensenyava. Prestigiosos dirigents d’empresa, directors de personal, periodistes, venedors, polítics, professors, professionals del sector de la imatge i particulars, tant nacionals com estrangers, el consultaven a l’hora de decidir com es presentaven (tinguent present el fons, les maneres i l’ambient) públicament, en el dia a dia o en els grans actes.

Per facilitar més coneixement sobre el tema, la Júlia Capdevila Mayola ens ha fet uns dibuixos. A la Júlia la vaig conèixer amb motiu del dibuix que va fer pel cartell d’un esdeveniment local. Vaig veure que tenia un bon estil i que per aquest opuscle podria fer petites obres d’art que esdevindrien molt simpàtiques. Així ha estat. Ajudaran a endinsar-se en les tan necessàries noves formes de veure’s i de veure als altres per aconseguir la millor harmonia i encerts en el context de la nostra catalanitat.

Pere Masó i Panella

Continuar llegint

Publicacions

La Vall de les Esglésies del Ter-Brugent

Descarregueu aqui “Vall de les Esglésies”

esglesies

Per gaudir en el seu silenci,
la seva bellesa i bonhomia.

 

LA VALL DE LES ESGLÉSIES (mal anomenada Vall dels Àngels) té una història redactada per Emili Rams i Riera (historiador i arxiver d’Anglès) i completada amb fotografies de Maria Tarrés. Està situada amb límits imprecisos en els pobles de: Amer, Osor, Anglès, Vilanna i Sant Julià del Llor.

El pensar profund que ha conduït a aquesta breu publicació té dues intencions. La primera és que els següents textos facin entendre més els valors de la nostra contrada. La segona intenció és la de difondre algunes reflexions que han facilitat els silencis dels seus paratges. Si coneixem què han pensat els altres serà més fàcil trobar la nostra pensada. Així cadascú podrà aconseguir objectius per unes formes de vida més atractives.

En les propostes de conservació de la natura, els valors patriòtics, simbòlics, filosòfics o espirituals, hi tenen sempre un paper preponderant. En efecte, la primera proposta de parc nacional a l’Estat va ser la de la muntanya santa de Montserrat: el seu promotor, l’enginyer de forests R. Puig i Valls, afirmava el 1902 que «aquesta joia de la natura» era «un ideal per al devot, una meravella per al naturalista, un prodigi per al creient i un monument per al patriota». Així mateix, quan J. Gelabert –sacerdot, naturalista i pintor de paisatges – va sol·licitar quinze anys més tard la declaració de parc nacional per al Boscdetosca i per al conjunt dels volcans olotins, ho justificava, també, per motius «religiosos, estètics i científics».

En la justa mesura també és molt just valorar i donar rellevància als valors patriòtics, simbòlics, espirituals, estètics i científics de la nostra vall de les Esglésies. Quina inspiració i esperit transmet aquesta vall perquè en el reduït espai de 5 pobles amb el temps s´hi hagin construït 19 esglésies? Segur el de confraternitat i el de la millor consideració per la dignitat dels humans.

Pere Masó

Continuar llegint

 

Publicacions

Nova imatge de la demarcacio del Ter-Brugent

Descarregueu aqui “Nova imatge de la demarcació del Ter-Brugent”novaimatgeter

Noves formes de formació i oci per ciutadans i professionals
per la Catalunya del futur. Excepcional entorn estètic

 

Les possibilitats de desenvolupament, les qüestions i els projectes dels humans van canviant i reclamen noves formes de culturització i d’oci. A la província de Girona, el context formador, social, cultural, medi ambiental i estètic de la demarcació Ter-Brugent pot tenirhi un paper pioner per facilitar-ho. És per això que es presenta aquesta novedosa proposta fonamentada, d’una banda, en estudis, congressos i jornades internacionals i nacionals organitzats per les més avançades universitats, escoles d’Alta Direcció i administracions; i d’una altra, en les conclusions obtingudes en un bon nombre d’assessoraments facilitats a particulars i a grups.

L’esperit i la metodologia a aplicar podria ser la del meu mestre i gran pedagog per Catalunya Carles M. Espinalt (Montesquiu, 1920-Barcelona, 1992), creador de la ciència psicoestètica, la qual representa un demostrat avantatge clarament diferenciador.

Aquesta proposta renovadora, que hauria de ser assumida per diferents professionals, va dirigida a tot tipus de persones: a professionals que la vulguin exercir o practicar, a joves, i a tots aquells que en temps d’esbarjo (vacances, caps de setmana…) o temps programats específicament vulguin gaudir de complements formatius pensats per als catalans del futur. Tothom hi trobarà una prestigiosa formació no reglada, de suport a programes oficials o, simplement, activitats d’esbarjo formatiu. Satisfarà els inquiets, els buscadors d’interactivitat, d’informació o d’entreteniment, en un marc de singular concentració de recursos pedagògics, naturals i estètics únic a la província. La proposta inclou activitats a l’aire lliure, visites de caire científico-humanístic o religiós, d’aprofundiment en valors ètics-religiosos, experimentació artística, pràctiques de recerca, tallers i activitats culturals diverses amb visió catalana i europea. Tots els professors, els monitors i els participants hi aportaran el millor de si amb atractives iniciatives.

Així doncs, convido el benvolgut lector a endinsar-se detingudament en aquestes breus pàgines per trobar-hi l’aprofundiment i la concreció imprescindible.

En l’actual fase d’inici els objectius són:

a) Aconseguir una major sensibilització per part de la comunitat científica, l’educativa, l’administrativa, l’empresarial i el jovent envers la renovació pedagògica.
b) Atendre propostes, suggeriments, peticions d’informació i assessorament.
c) Informar, si s’escau, als regidors dels ajuntaments de la demarcació subjecte de la proposta.

Per facilitar l’obtenció d’aquests objectius faig les següents concrecions:

a) Valoració personal del nostre paisatge i del nostre entorn.
b) Síntesi de la meva visió sobre noves formes d’oci i de culturalització.
c) Plataforma per aconseguir la imatge de marca Ter-Brugent, formadora de talents per a la Catalunya dels nous temps.
d) Paraules de cloenda.

Pere Masó

Continuar llegint

 

Publicacions

Professionals creatives d’indumentària i de brodats

Descarregueu aqui “Professionals creatives d’indumentària i de brodats”

modistes

La Maria Lloret, la Mª Teresa Martilló, la Dolors Prat, la Montserrat Ausellé, la Dolors Puigderejols i la Mª Carmen Palma tenen una gran avantatge: cal que les agraïm amb gran consideració els grans treballs que han fet en aquests darrers 60 anys.

a seva vocació, mestratge, delicadesa i bon gust fan que puguin ser considerades com a models a tenir molt present dins d’aquestes especialitats.

Ara que es tornen a posar de moda aquests oficis serà bo demanar-lis consells per conservar-ne el rigor en el pensar i en el fer. També per aconseguir les vivificants satisfaccions que se’n deriven per les obres d’art que s’aconsegueixen. Tots sabem que les persones busquem bellesa, actualització, elegància i seducció.

Elles ens donen un notable llegat per aconseguir-ho.

Pere Masó i Panella

Continuar llegint

Publicacions

Personatges singulars del Ter-Brugent

Descarregueu aqui “Personatges Singulars a la demarcació, consorci i arxiprestat Ter-Brugent.”personatges_singulars

A la nostra contrada sovint fem relluir uns valors que, afortunadament, encara predominen: democràcia, justícia, diàleg, bonhomia i ajut als altres. També fem ressaltar el potencial formatiu per estudis de futur que ofereix el nostre espai natural amb la seva excepcional bellesa.

Solem donar per normals i ja sabudes les meritoses activitats que desenvolupen molts conciutadans pels seus pobles. No podem caure en l’error de no tenir-les prou presents ja que a la vida és bo crear i analitzar models.

La finalitat d’aquest opuscle és la de fer més present la tasca que aquests personatges singulars han fet i fan per una societat més culta. Ens demostren que a la vida, i encara que sigui sense estudis, es poden donar molt bons fruits. També està fet amb la intenció de facilitar memòria històrica. Se’n podran trobar còpies a arxius, biblioteques i domicilis.

S’hi ha volgut posar un valor afegit: a més a més de les respostes a l’entrevista que s’ha fet a cada un d’ells, de les fotografies i reproduccions de l’obra de cada entrevistat, quedarà la forma d’expressió oral de cadascú. Generacions actuals i de futur tindran un document més de la parla del dia a dia de 8 catalans del Ter-Brugent en l’any que estem. Per això no s’han fet correccions morfològiques, lèxiques ni sintàctiques.

Agraïm la bona intenció, vocació i creativitat que tots ells hi han posat per les seves realitzacions. Fem que sigui considerat conjuntament amb tot allò positiu que fa avançar elsnostre pobles i a Catalunya cap a un nou estat.

Pere Masó

Continuar llegint

Publicacions

Quins catalans volem per ara i pel futur?

Descarregueu aqui “Quins catalans volem per ara i pel futur?”

quins_catalans_volem

Sobre la base de les declaracions
de Carles M. Espinalt,
creador de la ciència psicoestètica

La participació en molt valuoses reunions sobre la independència de Catalunya m’ha ajudat a decidir fer aquest opuscle.

Veig que hi ha molta activitat de cara a futures eleccions i estructures de poder. No es té prou en compte que cal ajudar a forjar una altra mena de ciutadà i de dirigent català. Si no trobem la millor manera d’aconseguir l’aprofundiment en la realitat democràtica, processos participatius i de decisió, molts dels esforços fets no serviran. La ciutadania en general continuarà sense els valors més preuats, la professionalitat en els oficis no serà tan rellevant com caldria i la responsabilitat social i política no donarà els millors fruits.

Així es corre el risc del fracàs, de no inspirar la confiança i la il·lusió que tant ens cal per aconseguir el poder que desitgem. En parlar de tot això m’he trobat amb intervencions com: hem de dir a la gent què ha de fer? La ciutadania ja es regula per si mateixa, Catalunya sempre ha estat capdavantera, ja es pensa en moltes estructures organitzatives, ja es formen dirigents polítics pel futur.

Amb aquestes declaracions, que tant abunden, penso que les idees “d’anar fent”, “ja veurem què passa”, “no ens compliquem la vida”, “no em toca a mi”, “això és cosa dels que han estudiat” estan molt arrelades. Són idees a respectar però la qüestió és que a Catalunya estem com estem. Algunes iniciatives que són modèliques necessiten ser ampliades i potenciades. Calen grans esforços per potenciar el talent a tots els àmbits.

No es tracta de dir a la gent què ha de fer. Del que es tracta, i totes les nacions lluiten per això, és que la cultura del país faci possible la millor democràcia, justícia i progrés. No ens hem de refugiar ni conformar amb febles arranjaments formatius que porten a terme molts desconeixedors de la més afinada direcció dels humans. Encara sort que ara reconeixen que anaven equivocats.

Acabant: cal una jove i sana energia amb dinamisme, una valentia per reinventar-se, una nova estètica. Amb ganes del triomf del canvi i, sabent anar plegats, fer una Catalunya de moda. Tota una visió molt psicoestètica.

Per començar a aconseguir aquesta idealitat facilito aquestes lectures dictades pel meu mestre Carles M. Espinalt. Amb elles queda demostrat que volia la millor Catalunya. Tenim la sort que ens va formar per transmetre tots els seus ensenyaments.

Pere Masó

Continuar llegint